|
R.M. Rilke (Praga, 1875 - Val-Mont, Vaud, 1926). Estudià a les acadèmies militars de Pölten i Weisblirchen (1886-1891), però aviat abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura i a la filosofia seguint cursos a les universitats de Praga, Munic i Berlín. Les seves primeres poesies són del 1894: "Leben und Lieder" ('Vida i cançons'). El 1901 es casà amb Clara Westhoff (1878-1954), de la qual tingué una filla, Ruth; el matrimoni, tanmateix, durà només fins l'any següent, que Rilke inicià els seus viatges a París (1902-1914), on conegué P.Cézanne i A.Rodin (d'aquest fou secretari en 1905-06), alternats amb altres a diversos llocs (els anys 1912-13 estigué a la península Ibèrica). Mentrestant publicà "Das Buch der Bilder" ('El llibre de les imatges', 1902), "Neue Gedichte" ('Noves poesies', 1907) i "Der Neuen Gedichte anderer Teil" ('L'altra part de les noves poesies', 1908); tanmateix no fou realment reconegut fins a la publicació, el 1910, de la seva novel·la autobiogràfica "Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge", ('Quaderns de Malte Laurids Brigge'). Establert (1921) a Suïssa, hi escriví les seves obres més complexes i difícils: les "Duineser Elegien" (1922), que evoquen l'estada del poeta al castell de Duino, a Trèveris, el 1910. A la seva darrera època Rilke es dedicà a traduir Paul Valéry, i ell mateix escriví alguns poemes en francès. El mateix any de la seva mort, de leucèmia, escriví "Nicht Geist, nicht Inbrunst wollen wir entbehren" ('No volem mancar ni d'esperit ni de fervor'). |
